La flora intestinal és la població de microorganismes que habita a la mucosa de l’intestí. Són principalment bacteris simbiòtics comensals, i se sap que juguen un paper central en la salut global de l’individu.
Projectes com el Human Microbiome Project (HMP) ens donen unes xifres sorprenentment grans pel que fa a aquests microorganismes. Aquí deixo quatre dades1:
– La quantitat de bacteris al cos humà supera en 10 a 1 al nombre de cèl·lules totals.
– Hi ha més de 10,000 espècies microbianes a l’ecosistema humà.
– Aquests representen més o menys 8 milions de gens, o sigui: 360 vegades més gens bacterians que gens humans (22.000).
– Representa entre un 1 a 3% del pes total de la persona.
«Els investigadors van trobar que gairebé tothom porta patògens de manera rutinària, microorganismes que se sap que causen malalties. En persones sanes, no obstant, els patògens no causen malaltia, simplement coexisteixen amb el seu hoste i la resta del microbioma1». El microbioma és la totalitat de microorganismes en un ambient o organisme determinat i com aquests interaccionen amb el seu medi ambient. En el cas dels microorganismes que habiten el cos humà, nosaltres seríem el medi ambient en qüestió.
El microbioma el formen el bacterioma (bacteris), el viroma (virus) i el micoma (fongs), i tots ells juguen papers importants en aquest ecosistema que és el cos humà.
La investigació sobre el microbioma és un camp molt nou, però ja hi ha alguns estudis que ens diuen coses interessants:
– Sobre el VIROMA:
«Type 1 diabetes (T1D) is a major autoimmune disease with increasing incidence in recent years. In this study, we found that the intestinal viromes of cases were less diverse than those of controls2.»
«La diabetis tipus 1 (DT1) és una gran malaltia autoimmunitària amb una incidència en augment en els últims anys. En el nostre estudi hem trobat que els viromes intestinals del casos eren menys diversos que els dels controls»
Els casos són nens/es amb diabetes i els controls nens/es sans agafats per fer la comparació estadística en l’estudi.
– Sobre el MICOMA:
«To understand the biological function of the respiratory mycobiome in host inflammatory lung responses, its implication in CRD (chronic respiratory disease) progression, its role in local cross-kingdom microbial interactions, as well as in the cross-talk between the intestinal and lung microbiomes, future large-scale cross-sectional and longitudinal studies must be conducted to answer these questions raised3.»
«Per entendre la funció biològica del micobioma respiratori en les respostes inflamatòries pulmonars en l’hoste, les seves implicacions en la progressió de la malaltia pulmonar crònica, el seu rol en les interaccions entre diferents regnes microbians, com també en el diàleg creuat entre els microbiomes intestinal i pulmonar, s’han de dur a terme estudis transversals i longitudinals a gran escala per respondre a totes aquestes qüestions.»
No obstant, del que més informació hi ha és el bacterioma. La importància de les reaccions metabòliques de la flora intestinal bacteriana s’equiparen a les del fetge, ja que produeix vitamines, fomenta l’absorció de ions, metabolitza carcinògens, metabolitza aliment que el sistema digestiu no pot digerir per si sol, produeix àcids grassos de cadena curta que alimenten les cèl·lules epitelials i influeixen en la seva diferenciació, etcètera. La flora també ens protegeix de manera directa i indirecta de la infecció per altres patògens, i també té funció en la immunitat: ajuda a fer madurar el sistema immunitari (SI) en el nounat i està en estreta interacció amb aquest durant tota la vida, arribant-se a considerar que el SI intestinal representa el 70% de la immunitat total4.
La flora es distribueix al llarg del tub digestiu, sent més significativa i abundant en intestí prim i gruixut. Principalment anaeròbia, dominen bacteris lactobacils i bifidobacteris, famílies que són les que porten normalment els probiòtics. Aquests són productes de venta en dietètiques i farmàcies que inclouen bacteris vius en grans quantitats, i s’empren per repoblar la flora intestinal danyada.
Què danya la flora intestinal?
Hi ha factors vinculats al terreny, com les immunodeficiències congènites o adquirides, mancances o excessos de vitamines, minerals i oligoelements, naixement prematur, malalties debilitants cròniques o greus, malalties inflamatòries intestinals, malalties tumorals, fístules, estenosi, diverticulosi; o qualsevol malaltia o afecció que pugui pertorbar la motilitat intestinal, i l’aclorhídria.
També hi ha factors externs com un mal ús d’antibiòtics, que destrueixen bacteris, modifiquen el pH intestinal, creen resistències, afavoreixen el creixement de càndides i altres bacteris normalment en nivells de població molt baixos (C. difficile); relacionats amb l’alimentació, com les intoleràncies alimentàries, la falta de fibra, el menjar massa sucre, el blat i els cereals refinats, els làctics i els productes desnaturalitzats; i altres: cansament, corticoides, hormones, tòxics medi ambientals (metalls pesats, insecticides…), càrregues emocionals, estrès.
La disbacteriosi o desequilibri de la flora intestinal s’ha pogut relacionar amb una multitud de patologies, algunes molt diferents entre elles. Això és degut a que la flora juga un paper molt primari en l’estat de salut del terreny o medi intern. La flora freqüentment és l’inici d’una cadena que va del més profund al més superficial, de la causa al símptoma. Per tant no és estrany que es pugui relacionar l’estat de la flora amb les al·lèrgies i intoleràncies, l’obesitat i malalties metabòliques com la diabetis, malalties autoimmunitàries, estrenyiments i diarrees, infeccions, patologies del sistema dermatològic, i un llarg etcètera.
Treballar per repoblar la flora intestinal, per tant, pot significar un benefici tant en l’estat morbós com en el de salut. Reequilibrar l’ecosistema intestinal és l’inici del meu treball com a terapeuta.
Bibliografia:
– 1. News Releases (June 13, 2012), National Institutes of Health, NIH Human Microbiome Project defines normal bacterial makeup of the body: https://www.nih.gov/news-events/news-releases/nih-human-microbiome-project-defines-normal-bacterial-makeup-body
– 2. Guoyan Zhao et al. Intestinal virome changes precede autoimmunity in type I diabetes-susceptible children. PNAS, 2017 Jul
– 3. Linh D. N. Nguyen et al. The lung mycobiome: an emerging field of the human respiratory microbiome, Frontiers in Microbiology, 2015 Feb; 6 (89)
– 4. Vighi G et al. Allergy and the gastrointestinal system. Clin Exp Immuol., 2008 Sep; 153 (Suppl. 1), 3-6
– Guxens, J., (2011), La flora intestinal, su importancia en la salud, Barcelona, Espanya
Naturopatia Cutillas 