Naturopatia

Segons la Secció Col·legial de Medicina Naturista del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, «la medicina naturista és un sistema o criteri mèdic preventiu i terapèutic, basat en la comprensió i utilització dels principis auto-reguladors de l’organisme, que contempla a l’individu globalment i integrat en el seu entorn».

La naturopatia és un sistema mèdic integral. Això vol dir que té el seu propi relat diagnòstic, el seu sistema de tractament i unes estratègies de prevenció diferenciades a les de la medicina oficial.

Des d’aquesta concepció mèdica s’entén que la malaltia es deu a una sobrecàrrega tòxica o a una mancança en el terreny, al que també anomenem medi intern. D’aquesta sobrecàrrega o mancança a nivell profund es deriven les diferents malalties i simptomatologia a nivell superficial, que depenen de les «debilitats» orgàniques individuals, per herència o per excés d’ús. Per tant la naturopatia el que busca és treballar per afavorir el reequilibri natural del cos, anant en profunditat a buscar les causes de la malaltia per millorar la salut global de la persona.

Per fer-ho partim d’una concepció holística i integrativa de la salut. En naturopatia entenem que el tot és més que la suma de les parts (holisme), que aplicat al camp de la salut i la medicina vol dir que no es pot tractar en profunditat els sistemes separats sense veure com aquests es relacionen i s’afecten entre sí. Per tant, construint un relat únic de la malaltia (integració). Des dels desequilibris d’un o més sistemes corporals «a nivell superficial», ens hem de preguntar: com aquests s’interrelacionen i estan arrelats al cos? La proposta de la naturopatia és sempre la sobrecàrrega o mancança en el terreny orgànic, que pot crear una multitud de desordres en superfície, segons les circumstàncies del pacient. És la feina del naturòpata interpretar com emmalalteix el terreny i triar l’estratègia adequada per netejar-lo, i/o aportar els nutrients que a aquest li falten. Per tant no anem únicament a alleujar els símptomes (es farà quan sigui necessari intentant no bloquejar els processos naturals de curació) sinó que busquem el restabliment de la salut global buscant l’origen de les patologies que hi pugui haver, restablint l’homeòstasi.

Dos principis bàsics de la naturopatia que també la diferencien de la medicina oficial són el «primum non nocere» i la «vis medicatrix natura»:

– «vis medicatrix natura»: implica el reconeixement d’una capacitat inherent a tot organisme per establir, mantenir i recuperar la salut. El procés de curació és ordenat i intel·ligent, la natura té la tendència a recuperar l’estat d’equilibri o homeòstasi.

– «primum non nocere»: el primer és no perjudicar. Això implica els mètodes emprats i les substàncies terapèutiques, la no supressió dels símptomes, reconèixer i respectar el procés de curació individual.

Altres principis importants són el tractar la totalitat de la persona i individualitzar el tractament, ja que en naturopatia no tractem malalties, sinó persones; educar per a la salut, responsabilitzant el pacient i fent-lo partícip de la seva salut, abans, durant i després de la malaltia, el que ens duu al principi de que la prevenció és la millor curació; i identificar i tractar les causes, no els símptomes.

L’últim principi és que l’ésser humà forma part d’un tot. Aquest no es pot aïllar del medi ambient que el rodeja, de les seves circumstàncies. El medi intern i extern s’influeixen mútuament i en l’equilibri d’aquesta relació es troba la salut. Cuidar i respectar l’entorn i a nosaltres mateixos forma part d’aquest equilibri natural.